Estellesiana.

Me sap greu però Burjassot per a mí només és Vicent Andrés Estellés i aquest vellet que camina a passos microscòpics amorosament acompanyat per la seua dona, - o tal vegada germana -. Les dones sempre estan més pletòriques a aquesta edat avançada. No sé sap perquè. Tot dret i com amb moviments mecànics. Molt petits. Com una mena de robot. Però el rostre. Els rostres. Els dos. Tots dos. Un món. Per a mí només hi és Vicent. Vicent és molt. Burjassot també és molt. El graner de València. Per Vicent Burjassot també era València. Polítiques municipals apart.
Aquest cap de setmana foren les tres floretes de gesmiler que vares posar a la nostra capcelera entre tu i jo. Me sap greu dir-ho. No está feta la mel per a la boca de l'ase. I jo les vaig mirar com si no les veiès. Com te mirava a tu com si no et veiès. No és que sigues massa per a mí. És que eres massa per mí. La teua puresa acostante al llit amb el teu camisonet és massa per a mí. Les tres floretes a la capcelera me sobrepassaren. Me varen fer perdre els papers. No vaig sentir-me capaç de mirar-les i mirar-te a tu després. No. No tinc un mal concepte de mí. Però tu me sobrepases totes les previsions d'allò que es pot trobar a l'altre costat de tres floretes d'un gesmiler. No. No te tinc idealitzada. Perquè la teua puressa de què jo parle. La puressa que jo veig en el teu cos no és la que tu sents. La puressa que tu sents no és una puressa autèntica. És una fugida del sexe. No. No ho varem dir clarament. No de moment. Però estic segur que arrossegues alguna pena tristíssima associada al teu cos. Una pena com la d'Eva després del pecat original. Una pena com la d'Eva despés del pecat. Una Eva que no s'adonà que tot era mentida. Que tot era teatre! Que no hi havia pecat ni original ni posterior. Que la felicitat está esperant els seus fidels. Me fa por disfrutar-la. Com si tanta joia no estiguera feta per a mi. Com si jo no sabès...Pobre de mí! Com si "Senyor jo no sóc digne". Aquelles tres floretes les vull, - i les tindré - amorosament posades en el trau del teu cul. No será fàcil però. L'amor no és fàcil. Per a mí Burjassot només és l'Estellés i aquell vellet erecte, alt i prim, de passos microscòpics dolçament acompanyat per la seua dona, - o tal vegada la seua germana -.